BCN Prou Excuses
Marc Villanueva Mir i Alán Carrasco
L’acollida de persones refugiades arran del conflicte sirià s’ha convertit, des de l’estiu de 2015, en un dels problemes més urgents sobre la taula dels governs europeus. Ja no és possible pensar en la “idea d’Europa” evocada per Steiner sense confrontar-se amb la crua realitat d’aquest abandonament polític. Pel que fa a la desídia amb què la major part de governs europeus està afrontant el problema, el de l’Estat espanyol és un dels casos més flagrants. De les 19.500 persones que, d’acord amb les Decisions (UE) 2015/1523 i (UE) 2015/1601 del Consell, Espanya hauria hagut d’acollir, a dia 31 de març de 2017 són menys del 5% les que han arribat. En oposició a aquesta política, la societat catalana s’ha manifestat enèrgicament a favor de l’acollida de persones refugiades, amb el compromís explícit de les institucions per fer-ho possible. Ara bé, les xifres continuen sent mínimes: durant 2016, només van arribar a Catalunya 124 de les 4.500 persones previstes. Els polítics catalans justiquen la seva inacció emparant-se en l’article 149.1.2 de la Constitució espanyola, segons el qual la competència sobre el dret d’asil recau exclusivament en l’Estat. Aquest és l’atzucac en què acostumen a acabar totes les discussions.
Amb Barcelona Prou Excuses, vam proposar una acció de desobediència: oferir una plaça d’autobús a un grup de persones refugiades, detingudes a un dels camps de Grècia, i portar-les directament a Barcelona, saltant-se les traves burocràtiques i confiant en la bona voluntat de la societat civil i les institucions per allotjar-les i integrar-les. Aquesta proposta era volgudament naïv, i pràcticament impossible de realitzar. En què consisteix aquesta impossibilitat era precisament el que volíem interrogar i analitzar. La proposta del bus seria un punt de partida per investigar els problemes subjacents en una acció com aquesta (des del punt de vista legal fins a l’ètic) i connectar-los amb les lluites de persones i col·lectius concrets que treballen en aquest camp. També hauria de ser, però, una provocació per encetar una discussió sobre conceptes com competència legal i autodeterminació, desobediència i responsabilitat, així com un qüestionament sobre el compromís real de les institucions catalanes per acollir refugiats. Aquest seria el punt de partida per un projecte de recerca a través del qual entrevistaríem tots els agents necessaris per dur a terme l’acció (des de companyies d’autobús fins a les autoritats locals, des de la premsa a activistes, des de refugiats a policies de duana). L’enregistrament de totes aquestes entrevistes, juntament amb documentació relacionada, es penjaria a una pàgina web per tal de conformar un arxiu digital; probablement la cartrografia d’una impossibilitat, més que un relat d’èxit.
BCN Prou Excuses no va obtenir el recolzament institucional necessari per poder-se realitzar i per tant existeix només com a projecte.
Concepte Marc Villanueva Mir i Alán Carrasco