la grUtesca

Escarlata Circus

El riure és espontani, imprevisible i, fins a cert punt, ingovernable. Les nostres connexions nervioses s’activen, el cos s’estremeix, els músculs es contreuen de maneres insòlites i creatives. La cara ens canvia. En l’època de la intel·ligència artificial i els algoritmes, les aplicacions de reconeixement facial ens perden breument de vista quan esclatem a riure, com si per un moment ens haguéssim transformat en una altra cosa. la grUtesca parteix de la idea que, en riure, ens desdoblem: que el cos, quan és sacsejat per forces involuntàries, oblida breument l’ordre i l’estructura que té apreses i es llança al buit. 

Ara bé, es pot provocar el riure? Evidentment sí: les cadenes televisives ho han explotat  amb l’ús dels cèlebres riures enllaunats, originalment compostos de manera artesanal per uns enginyers de so que indicaven al públic quan i de quina manera havia de riure d’un gag. Per tant, el riure és llibertat, però també es pot convertir en una eina de control. Aquest és el repte artístic que es planteja la grUtesca: preguntar-se sobre el riure sense voler fer riure, endinsar-se en els racons més íntims, sensibles i a la vegada col·lectius del fet de buscar el riure. La Bet Miralta i en Jordi Aspa s’exposen directament i sense màscares, tot buscant la distància més curta possible amb les espectadores, fins al punt de poder-los llegir els pensaments, mentre investiguen i manipulen unes emocions més lleugeres i delicades que l’aire. Per això els globus són un dels símbols de la grUtesca: perquè en un món on sembla que les llibertats i les oportunitats d’esdevenir d’una altra manera s’estan extingint, també pot ser que el riure s’extingeixi. I si és així, una de les preguntes més importants que ens podem fer és com cuidar-lo i conservar-lo.

“Diré poques coses d’una proposta que, com MDR (Mort de Riure) de Los Galindos, s’ha de recomanar sense explicar massa de què va. El circ de petit format, el teatre d’objectes, la música, els titelles i la vida en general serveixen als de Sant Esteve de Palautordera per construir un espectacle deliciós, una reflexió sobre el fet de riure sense grandiloqüència ni pretensió. Una petita perla escènica que ens fa sortir de la seva petita carpa amb un somriure d’orella a orella.” Oriol Puig Taulé, “Amics, auriculars i alegria a Tàrrega”, Núvol

Idea escarlata
Intèrprets Bet Miralta i Jordi Aspa
Tècnics polifacètics Oriol Luna/ Pep Arumí
Dramatúrgia Marc Villanueva Mir i Escarlata
Inspirador esporàdic Sergi López
Dissenys sonors Jordi Salvadó
Univers musical Joana Gomila
Disseny d’escenografia i vestuari Oriol Corral
Disseny d’il·luminació escarlata i Oriol Corral
Comunicació Cio Llopis
Producció Bet Miralta i Alfred Fort per la Destil·leria
Acompanyament a la producció Gina Aspa
Construcció estructura Uli
Construcció grada Manu
Vídeo Alex Macias
Disseny gràfic Diego Ingold
Veu nena Guisla Pérez Sampons

Agraïments Ton Mentruit, Genís Matabosch, Anna Carreras, Manel Palahí, Xesca Salvà, Marduix i Tena Busquets

Una coproducció d’Escarlata Circus i Scène Nationale de l’Essone, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lloret de Mar, l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, l’Ajuntament de Figueres i el Centre Cívic de Porqueres, en residència a La Sala de Sabadell, FiraTàrrega i Teatre Municipal de Girona, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CAT/ EN/ ES




Amb
Escarlata Circus

Funcions realitzades

Olot | Teatre Principal
16.12.23 18h/ 20h

Santander | En la cuerda floja
18.-19.11.23

Ponferrada | Festival Sin Red
07.-08.10.23

Barcelona | Festival Grec
20.-21.07.23 20h/ 22h

Tarragona | Antic Ajuntament
30.06.-01.07.23

Cardedeu | Pell de Garitu
03.-04.06.23

Évry | Théatre de l’Agora
01.02.23 20h

Lleida | Teatre de l’Escorxador
13.-14.01.23 19h/ 21h

Tàrrega | FiraTàrrega
08.-10.09.22 20h/ 22:30h